La Mort i la Infància #Part 1: Que fer quan passa.

Com preparem als nens i nenes per a la mort d'un ésser estimat? Com els acompanyem per a una situació ineludible que es trobaran al llarg de la seva vida? Com ajudar-los a transitar la pèrdua i/o preparar-los abans?

Que la mort és part de la vida és un fet innegable. Que per a moltes persones resulta traumàtic també ho és.

La mort i el sexe són dels conceptes que sovint més costen de treballar i parlar amb les criatures. L'origen sol ser la pròpia voluntat de protegir, preservar la innocència, o els nostres propis bloquejos personals al respecte, i tanmateix una escassa cultura transmesa pels nostres predecessors.

Però, que passa quan un nen/a es veu exposat a la mort d'alguna figura de referència ignorant què és la mort i les seves conseqüències?

Que ha de gestionar la pèrdua i tot el que comporta, mentre assimila en el seu cervell immadur el concepte abstracte de la mort, i a més, gestiona la convivència amb un entorn que transita el dol també.

Si. És possible tenir una relació sana amb la pèrdua que permeti transitar-la, com també ho és el que els nostres filles/es comprenguin la mort i puguin dur el dol de forma natural.

#1 - Preparar als nens/es per a la mort

El primer pas per tractar la mort amb els nens/es és, sens dubte, preparar-los previamente. Això significa que s'ha de parlar de la mort a casa.

Com orientacions generals, es pot començar parlant dels éssers estimats que han mort, de les seves vides, la seva aportació, de tot allò que recordem d'ells. Això és també part del llegat familiar i exemplifica la perpetuïtat dels nostres actes, gestos i afectes encara que ja no hi siguem.

És un bon moment per a explicar com van succeïr aquestes morts, que vam sentir i encara sentim al respecte, si vam plorar, si estàvem enfadats, nerviosos... Obrint la porta a les diferències que existeixen entre les persones al gestionar el dol (per exemple, amb la mort del meu avi la mevacosina va probar molt, però jo només a estonetes, quan s'apropaven dates especials) o les diferències que hi ha en les vivències d'una mateixa persona (per exemple, amb la meva tieta no vaig probar ni vaig sentir un buit, però amb l'àvia em vaig sentir trista una mesos).

Això genera dubtes, com les plantejades al post La Mort i la Infància # Part 2: Principals Preguntes.

S'han de respondre amb serenitat i calma, sense angoixa, aprofitant moments d'intimitat per a profunditzar, sempre amb un llengüatge adequat a la seva edat i sense forçar res. A mesura que els nens/es interioritzen els conceptes apresos sorgiràn més dubtes, preguntes i aportacions!

Al post de La Mort i la Infància # Part 3: Comprendre la Mort podeu trobar recursos per a treballar la mort abans de que succeeixi i una vegada ha passat.

Recordo un dia que el meu fill li va dir a la seva germana que TOT tenía sol.lució, inclosa la mort. Va ser una conversa en aquests pipis solidaris que tenen sovint XD. En aquell moment vaig parar l'orella perquè em va semblar molt interessant, de veritat, és el contrari de la dita "tot té sol.lució excepte la mort". Ella li va contestar que com es pot sol.lucionar la mort si quan et mors, et mors. I el seu germà li va contestar que podies veure fotos, videos i recordar a qui s'havia mort, que res marxa sense deixar emprempta. I punt.

#2 - Preparar per a la mort quan s'apropa

Quan un familiar està malalt i la seva mort és propera s'ha de preparar als nens/es, això és informar tranquilament sobre la situació, sobre el que està succeïnt i sobre el que succeïrà. També s'ha d'explicar el que passarà quan la persona mori, en què cambiarà i no cambiarà la vida del nen/a.

Per exemple, si l'avi està malaltó a l'hospital i sabem que no millorarà, s'ha d'informar al nen o nena que l'avi està molt malalt, i especificar QUÉ TÉ, perquè estar malalt no és sinònim de morir-se. Se li ha d'explicar tot allò que sabem amb certesa, si creiem que durarà uns dies, unes setmanes, que potser no sabem segur quan morirà... i informar d'allò que succeirà quan es mori, per exemple, et quedaràs a casa del teu amic/altra persona per a que jo pugui estar a l'hospital, aniré al tanatori a escollir tot allò de la vetlla, soparem junts, vindràs a la vetlla si vols, etc. Aniràs a l'escola per a que puguis estar amb els teus amics, però tal dia no hi aniràs per a poder fer la ceremònia...

"Después de todo, la muerte es solo un síntoma de que hubo vida." (Mario Benedetti)

#3 - Implicació en el suport i atenció al moribund

Implicar als nens i nenes en activitats de suport i d'atenció al moribund ajuda a que puguin despedir-se i a acceptar la pèrdua més ràpidament. Sempre hi ha alguna cosa que poden fer els menors, encara que siguin petites coses, llegir un conte, ajudar en tasques, fer un dibuix, etc. Ells/es són part de la família i volen sentir-se part d'ella, no exclosos.

#4 - Serenitat i Calma

Mantenir un ambient de tranquilitat i serenitat sempre, tant en les horae prèvies a la muerte, como en el momento y después de la muerte. Recuerda que tú como adulto eres su pilar y referencia.

Cuando la persona se ha muerto, hay que dar la noticia de la muerte a los niños con serenidad y con la debida seriedad. Esta información, siempre que sea posible, DEBEN DARLA LOS PROGENITORES O LAS PERSONAS DE REFERENCIA, aunque estén mal.

¿Cómo te sentirías si te mantuvieran al margen de algo importantísimo que ha sucedido en la familia (tú familia)? ¿Qué pensarías si te desplazaran porque te consideran débil, irracional, cojo, rubio o bizco? ¿Qué clase de relación asumirías si encima a ti te piden confianza y honestidad? Cuando desplazamos a un niño o niña le estamos diciendo que es pequeño, que no entiende, que no puede superar esto (y por ende otras muchas cosas), le decimos que no pueden aportar, que no son dignos. Y sí, sólo para protegerlos, pero no es la fórmula más efectiva ni la que más ayuda en el proceso de duelo, puede parecer duro, pero hay que poder incluir a los niños y niñas en las dinámicas familiares, responsabilizarlos, empoderarlos, para que se sientan capaces, sean actores activos y puedan desarrollar el sentido de pertenencia.

#5 - Explicar, informar, dar seguridad.

No us passa que esteu fent quelcom amb ells i ja us pregunten que fareu després? I demà? I que menjarem avui? I demà? I demà passat? El coneixement del futur els hi dóna seguretat i confiança. No és en va, els estructura mentalment i afavoreix l'anticipació. Se'ls ha d'explicar, sempre d'acord amb l'edat qui farà qué, quan, on, amb naturalitat, i perquè.

#6 - El comiat

S'ha d'oferir als nens i nenes la possibilitat de participar en els funerals, però no forçar-los. És important buscar un espai d'intimitat al tanatori, si assistir a l'acte ha estat la seva el.lecció, per a acomiadar-se amb tranquil.litat i dignitat. El mateix si volen veure a la persona morta, se'ls explica el que es trobaran (els morts sembla que dormin, estàn freds al tacte, dins del taút...).

Si anticipeu que a l'acte assistiran familiars i/o amics que estaràn calmats i serens els nens/es poden anar-hi en qualsevol moment. Si no sabeu com es desenvoluparà la jornada, la millor opció és reservar una hora en concret sense gent. És a dir, si la vetlla és de 8.00h a 20.00h, es pot convocar a la gent de 9.00h a 20.00h i que els nens/es vagin a primera hora, de 8.00h a 9.00h, així us assegureu que controleu l'ambient. Lamentablement als tanatoris jo sol haver-hi parcs ni zones de joc, pel que si decideixes que després marxin els hi pots dir que les vetlles són aburrides, que vinguin una estona i després marxin a l'escola amb els amics, al cinema amb els tiets....

#7 - El final del dia

La vida després d'una mort segueix. Però s'ha de fer una apurada. És reconfortant i gratificant organizar un dinar o sopar familiar després de l'enterrament per a visibilitzar que la família segueix unida. Aquests són els detalls que, amb fets, permeten interioritzar allò que es diu. No només li dic al menut que seguim sent u a família, sinó que veu que seguim sent-ho.

#8 - L'escola

Per suposat, s'ha de contactar amb l'escola per a preparar la tornada del nen/a. L'escola és un sistema de referència (no un lloc), d'aprenentatges acadèmics i socials. L'escola no pot quedar-se al marge de cap crisis, sigui interna o externa. S'han de consensuar les linees d'intervenció si són necessàries amb el que l'escola pot, sap i vol fer, sempre en pro del benestar del menor.

Et recomano que et passis per l'entrada de La Mort i la Infància # Part 4: Recursos, hi trobaràs material, contes i recomanacions per a treballar aquest àmbit amb nens i adolescents.

Una abraçada!