La Mort i la Infància #Part 2: Principals Preguntes

Aquestes són les principals preguntes que es plantegen els nens i nenes en referència a la mort, et presento un esquema de possibles respostes per a que et puguin guiar, no són les úniques però sí un mapa mental bàsic.

Per a mi el més essencial és parlar de la mort de forma paulatina i calmada, entenent que sovint, quan es comença a treballar el concepte de mort, apareixen preguntes recurrents al llarg dels dies o mesos posteriors.

Els nens/es acostumen a demanar explicacions repetides de preguntes que els sorgeixen. És com veure la mateixa pel·lícula una vegada i una altra (et sona?). Encara que ja ho haguem parlat, és important respondre amb paciència i calma. Només intenten assimilar els conceptes i assegurar-se de que ho han integrat bé! A més a més, és un bon moment per a generar debat i preguntar-los què en pensen al respecte, així els fem partíceps en aquest aprenentatge.

Està adormit? No, no es despertarà.

Aquesta és una pregunta trampa que de vegades pot dur a terrrors nocturns. Por a dormir-se o a que s'adormin els éssers estimats.

Té dolor ara? No, quan et mors ja no sents res perquè deixes d'existir com tu i jo ara mateix.

Pot escoltar-nos? No, quan et mors no escoltes res perquè deixes d'existir com tú i jo som.

Encara que és cert que ofereix consol parlar amb les persones o éssers estimats quan ja no hi són, com quan parles amb algú que no està present, la informació no arriba.

Fa mal morir-se? No, a vegades si et mors perquè estàs malalt el que fa mal és la malaltia, però no la mort, senzillament el teu cos es desconnecta.

Dintre d'uns dies es podrà despertar? No, no està dormit, està mort/a.

A on van els morts?

Aquí es important concretar que els morts deixen d'existir com nosaltres i és bonic i enriquidor explicar les diferents creences al respecte. A casa nostra no som religiosos, i expliquem que quan et mors deixes d'existir. Però quan es va morir el seu avi, els meus fills em van dir que preferien creure que una part de l'avi, la seva essència estava aprop d'ells, cuidant-los. Deixen d'existir com nosaltres i és bonic explicar que hi ha gent que creu en coses diferents. A mi em sembla preciós i bonic sentir-ho així.

Podré veure a la persona morta allí on estigui? No, perqué quan et mors deixes d'existir com tu i jo som ara.

Els meus pares/mares es morirán? Clar, es que tot el món es morirà en algún moment, per això ens hem de cuidar, estimar-nos molt, passar temps junts... per sort tenim molt de temps!

Ningú, ni els adults, pensem que en breu pot morir-se (si no hi ha malaltia) algú que estimem, està bé deixar clar que morir-se és una possibilitat que succeïrà, però també que tenim la certesa que ara no toca que això passi!

Qui s'encarregarà de mi si els meus pares/mares es moren?

Parlo de papa/mama però que s'entengui que és una referència als cuidadors principals o tutors. Als nens/es petits els preocupa qué els passarà si moren els seus referents. Qui els cuidarà? On viuràn? Hauràn de caviar d'escola o de casa? És quelcom que sovint ni els adults ens plantegem, però s'ha de fer una reflexió al respecte i ser honest... Una vegada tu ho tinguis clar ja pots informar a totes les parts, adults i nens.

Per què els adults es comporten de forma diferent? Vaja, estem tots tristos/enfadats/nerviosos, això durarà un temps, però no és per sempre! Quan veus trist a algú sempre pots oferir-li una abraçada o preguntar com pots ajudar, de vegades l'abraçada és genial, però d'altres un vol estar sol. I està bé.

Quan trobes a faltar a algú pots sentir-te trist, enfadat, nerviós... pots no sentir res, o pots sentir-te content, això no significa que l'estimis més o mens, només és una manera de viure-ho. De la mateixa manera pots demanar abraçades o temps per a tú, però és millor que ho diguis, així és més fàcil que els altres entenguin les teves necessitats. Deixem la telepatía per a altres coses...

Seguiré anant a l'escola? I tant!

Pot ser que decideixis que el primer dia no vagi a l'escola, o el dia de la vetlla, és important trencar la rutina davant la mort d'un èsser estimat, però també és important que es reemprengui la rutina després.

Seguiré celebrant el meu aniversari, Nadal, Reis, etc? Per suposat! Aquests dies màgics són importants per a tots, i si trobem a faltar a algú que ja no hi és, sempre, SEMPRE, podem recordar-lo junts o a soles!

Comunicació conseqüent, sincera, pacient i serena.

Una abrazada!